Ascens al mont sagrat Fuji – Alba al país del sol naixent – Dies 4 i 5

じゃみんなさん、今日は巣晴らしの物語を見て見ますよ。富士山の登る。

Com ja havia avançat, avui toca explicar el plat fort del viatge. L’aventura de l’ascens al mont Fuji!

Amb 3.776 metres d’altura, entre les prefectures de Yamanashi i Shizuoka es troba el que per molts és la icona més representativa del Japó, el mont sagrat Fuji. Diuen que tot bon Japonès que es preui, una vegada a la vida l’ha de escalar. Jo, que segurament sóc la reencarnació d’algun Samurai i que ja començo a tenir els ulls mig “ajaponesats” de tant de sushi que entrapo, no podia ser menys i he anat a complir amb un dels objectius del viatge. 富士山へ行こう!!

Per ficar-nos una mica en situació ( Powered by japan-guide pàgina escencial! )

La temporada oficial d’ascens al Fuji comença del 10 de Juliol al 10 de Setembre. S’ha de tenir en compte aquestes dates, ja que més enllà, no operen els autobusos a les quintes estacions inter-mitges i diferents refugis de muntanya tanquen. Us podríeu quedar literalment “penjats”. El mont Fuji consta de 4 “Trails” que varien en latitud i dificultat d’ascens i descens: ( En ordre de menor a major dificultat )

  1.         Fujinomilla Trail, la “fàcil”. Sortint des de la 5ª estació de Fujinomilla a 2400 metres, són entre 4-7 hores d’ascens i entre 2-4 de descens.
  2.         Yoshida Trail, la “recomanada”. Sortint des de la 5ª estació de Fuji Subaru a 2300 metres, són entre 5-7 hores d’ascens i entre 3-5 de descens.
  3.         Subshiri Trail, la “escollida”. Sortint des de la 5ª estació de Subashiri a 2000 metres, són entre 5-8 hores d’ascens i entre 3-5 de descens.
  4.         Gotemba Trail, la “difícil”. Sortint des de la 5ª estació de Gotemba a 1400 metres, són entre 7-10 hores d’ascens i entre 3-6 de descens.

Com veieu, vam escollir una ruta un pel difícil, si més no per nosaltres que lo més alt que havíem pujat fins ara era a Montserrat… i amb autobús!

Després d’estar tot el dia donant tombs per Hakone, ens vam decidir agafar un autobús direcció a Gotemba. D’aquesta ciutat que es troba a les faldes del mont, es poden agafar autobusos cap a les quintes estacions de Gotemba i Subashiri. I bé, per no abusar… de cap a la Subashiri!

Un cop deixades les maletes als lockers de l’estació, ens vam aprovisionar bé i vam agafar un bus directes a la 5ª Estació de Subashiri. Es molt recomanable agafar menjar i beure suficient per tota l’aventura, ja que, si bé en cada estació intermitja teca no en falta, els preus a mesura que vas pujant s’inflen exponencialment!

Al arribar a la 5ª Estació, vam descansar una mica fent temps. Vam calcular que sortint sobre les 20:00h podríem estar a la cima per la sortida del sol a les 5:10h, i vam calcular força bé ja que 9 hores i mitja d’ascens, donen un bon marge al cos per adaptar-se gradualment a la pressió. Creieu-me, el mal d’altura es fotudíssim, més d’un es va quedar pel camí… però no nosaltres! 😉

Com sempre, els japonesos no paren de sorprendre’ns. Fent temps a l’estació, hem conegut un parell de nois molt ben parits, en Youta i Tsubasa, amb els que finalment hem compartit l’aventura de l’ascens i el descens. Es graciós com estan enamorats de tot lo occidental. Primer de tot, un cop et diuen que ets “superguapo” ( Per raro que sembli, els nois aquí admiren a altres nois i ho diuen obertament) et pregunten d’on ets, i quan dius Barcelona… és increïble com se’ls i obren els ulls al estil occidental.

Una companyia insuperable la veritat, conjuntament hem pogut ascendir estació a estació poc a poc fins arribar assolir la meta. En cada estació i alberg que ens hem anat trobant, hem anat parant i menjant alguna cosa per agafar forces.

Les previsions de temps eren terribles. La veritat que estàvem una mica acollonats ja que es preveia pluja intensa tota la nit. Però al final, ens ha fet una nit espectacular…fins a l’estació 8. Fins llavors, hem anat pujant tranquil·lament gairebé sols contemplant el infinits del cel de Japó. ( Podríem dir que completament sols, tret d’algun que altre perdut com nosaltres que ascendia de nit!)

Un experiència increïble. Això si, a partir de l’estació 8, comença lo bo. En aquesta estació, s’ajunten les vies Subashiri amb la de Yoshida, i la cosa canvia. La pujada tranquil·la, a bon ritme, passa a ser una processo de peregrins. De la 8ª estació a la cima, ha estat una mica calvari. El temps ha canviat completament i les previsions meteorològiques es van complir. Pluja forta amb una mica de vent, ascens lent fent cua a la japonesa i amb fred… molt de fred!

Però bé, sabíem que fàcil no seria. Un cop a dalt del mont, la sensació que tens es de llibertat absoluta, ja no et fa mal res, només penses que ho has aconseguit!

Vam arribar sobre les 4:45h a la cima i ja començava a clarejar. Per tant, vam preparar-nos i vam buscar una bona ubicació per no perdre’ns el moment esperat… La sortida el sol al país del sol naixent.
Increíble, de veritat que insuperable. Em falten paraules per poder descriure amb exactitud aquest moment. “El moment”.

I bé, com que som de cul inquiet, un cop sortit el sol… a per el descens! Podria dir que estem una mica penjats ja que amb unes 3h després de tota la nit ascendint, ens vam cascar un “fast” descens. Potser és perquè ja estàvem cansats, però el vam trobar més dur que l’ascens. El camí de baixada es diferent al de pujada. Gairebé tot en línia recte, baixant per una muntanya arenosa (Sembla que caminis per la sorra de la platja). Us podeu imaginar com van acabar els quàdriceps…

I bé, al final, proba superada. Sobre les 9 arribàvem a la 5ª estació Subashiri amb la sensació del treball ben fet. Una aventura per a recordar!

Fins aquí, encara no havíem dormit en més de 24h, com us podeu imaginar… estàvem rebentats! Però el viatge no podia parar així que… de Cap a Osaka, seu de la nostra següent aventura.

La feina ben feta no te preu…

Mata ne!  

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *