Sumo – Final del Torneig Akibasho al temple sumo Ryogoku Kokugikan

こんばんは!

Aquest diumenge, com ja havia anticipat tocava sumo, la gran final del torneig de tardor Akibasho.  おもしろいね!

 

Cada torneig de sumo dura 15 dies, en els quals cada jugador ( Rikishi ) de cada categoria lluita un cop per dia. Les categories de sumo van des de els de tercera regional els Jonokuchi,  fins als de la nostra champions leage els Yokozunas. Si en els 15 dies un jugador no guanya 8 combats es degradat de categoria.

Com no, les lluites més interessants són les últimes, per tant després de partir amb una mica de resaca degut a la sortida nocturna del dissabte, em vaig permetre el luxe d’anar només als millor combats… o sigui que de les 9 a.m que obren portes i comencen a lluitar els Jonokuchi fins les 18 p.m que acava, vaig arribar sobre les 16.00 p.m.

Situat a prop de Akihabara a la parada de metro de Ryogoku es troba l’impressionant estadi de sumo  Ryogoku Kokugikan. Un cop vaig entrar i vaig trobar el meu lloc a la segona planta. ( No es gens fàcil que diguem, tot en kanjis que estan a un nivell d’escriba…. ) vaig gaudir de millors vistes del que em pensava.

Com a esport nacional que és,  la gent ho viu com és degut. La sonoritat del temple del sumo et fa vibrar en cada combat. Llàstima que la majoria són més cerimònia que combat pròpiament dit, un combat de mitja durava uns 15 segons. L’impacte de les forces pesades al entrar en combat et fa esgarrifar.



 


 
Com no van anar passant els combats fins a la gran final on els Yokozunas i Onizekis es reten. La lluita final entre Yokozunas va portar a un guanyador indiscutible. El millor combat sense cap mena de dubte, com a dos minuts. Un cop acabat l’últim combat, va arribar la cerimònia del arc per a clausurar el torneig.

Moment cerimoniós i de respecte quan tothom va aixecar-se a cantar el himne nacional.


Un cop acabat, va començar la cerimònia d’entrega de regals i premis al guanyador. Com a 20 minuts donant-li tota mena de copes, quadres, i andròmines varies. Fins al final que el president de la Toyota li va regalar el cotxe que veieu.
No hi ha res com a ser Yokozuna aquí al japó. Sería el símil del futbolista europeu, s’emporten a totes les més famoses i guapes al futon. Tenen un reconeixement social extraordinari. En mig d’un combat va entrar a la primera planta el que deu ser un exjugador de sumo, Yokozuna per suposat i tota la primera planta es va ficar de peu aplaudint-lo i cridant el seu nom.

Si algú pensa que els jugadors de sumo no són més que uns gordos amb tanga, ha de viure un combat.  Si teniu la oportunitat de disfrutar algun cop d’un dia de sumo, no ho dubteu. És totalment recomanable.

Bé família, vaig a descansar que avui vinc de Ushiku de veure el Daibutsu… impressionant! Pròximament explicaré el Museu Ghibli.
 
Una abraçada a tothom!
 
Matane!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *