Kyoto la ciutat dels temples

Hola a tothom!

Avui centrarem l’aventura a Kyoto, la ciutat dels temples. Com vam comentar ahir varem arribar a un dels bressols principals de la cultura Japonesa on actualment és una ciutat moderna plena de tot el que una gran ciutat ha de tenir, però tot i així, manté l’essència del Japó tradicional comptant amb més de 1800 temples disseminats per tota la ciutat i rodalies així com moltíssims punts d’interés històrics.

Un cop ben esmorzats i organitzats ja que aquí no podem perdre el temps, em decidit veure els temples del Oest de Kyoto. Així doncs, hem ficat la directa per a visitar primer el pavelló daurat, el Kinkaku-ji.

El Kinkaku-ji, com moltes de les joies d’aquí Japó, és una reproducció exacta del temple que va ser creat al 1337. Aquest cop no va ser la segona guerra mundial sino un monjo trastornat que el va cremar amb premeditació al 1950, tot i així va ser reconstruït al 1955 i actualment es pot tornar a gaudir de la màgica vista del reflex del color daurat del temple a l’estanc que l’envolta.






Avui com gairebé tots els dies, hem conegut a catalans. La veritat que som un gueto que viatja moltíssim, per tot arreu hi tenim corresponsals. Tot s’ha de dir però que avui amb els amics de Tona que hem conegut, en Raúl i la Montse hem gaudit d’un matí agradable de visita al temples gràcies a la seva companyia.

Així doncs hem seguit la visita i després del Kinkaku-ji hem anat a parar al temple Ryoanji. Aquest temple que literalment significa temple del drac pacífic, és un important temple de la escola zen Rinzai. El que el fa famós mundialment, és el seu jardí zen de pedres, exactament quinze, de diferents mides i disposades sobre una base de grava ben escombrada. Pel que en Raúl ens ha explicat, el seu creador es va emportat a la tomba el significat de la disposició de les pedres sobre el jardí, per lo que molta gent ve aquí a fer suposicions i a meditar el seu significat ( Si en traieu alguna cosa ja m’ho explicareu…)





Tot seguit, hem anat a petar al temple de Ninnaji el qual va ser finalitzat ni més ni menys que al 888 per el emperador Uda. Actualment, es la seu de la escola budista Shingon de a Escola Omuro. La veritat que impressiona veure els diferents edificis que estan disposats per tot el complexe i no és per menys ja que esta declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.




I bé en aquest punt del dia, ben recremats, insolats, cansats, suats… amb tots els mals del turista, hem decidit anar a dinar pel barri de Pontocho on després d’un bon plat de Ramen amb Yakimeshi amb la bona companyia del amics de Tona, hem reposat i agafat energia per a continuar la nostra marató per Kyoto.

Ja dinats, hem anat a donar un tomb per el barri i casualment hem coincidit amb les festes d’aquest. Primer hem anat a parar al temple Sinduista de Seiganji on estaven realitzant una cerimònia que en un principi ens pensarem que era d’iniciació del nen que veureu a les fotografies, però més cap a la tarda hem vist com feien una desfilada de carrosses, gent cantant i ballant i el mateix nen estava muntat a un cavall així que lo de la comunió del crio ha quedat descartat. No sabem molt be el significat d’aquesta festa de barri però ha estat si més no curiosa de veure.









I bé ha anat passant el dia, hem fet camí per els barris de Kyoto i un cop ben sopats hem anat a donar un tomb per el barri de Gion on hem passejat bora el riu Takano-gawa per acabar de copes a un Jazzbar on hem fet uns bons beures per a relaxar-nos després del trot d’avui.







Aquí doncs ens acomiadem que demà serà un altre gran dia de visita a la ciutat de Naara on veurem al buda de coure més gran del món!

Fins aviat!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *