Tokyo Tour – Dies 1 i 2

こんばんはみんあさん元気だか
 
Ara mateix, al tren bala Shinkansen Kodama direcció a Odawara (小田原) escric aquestes quatre línies ( bé, potser m’he regalat una mica i son més de quatre…. feia temps que no escrivia ごめなさい ) per a explicar com han anat els dos primers dies de “fast” tour per Tokyo (東京).

Dic fast tour perque en dos dies, hem visitat moltes de les zones d’interès de la ciutat, caminant entre dissabte i diumenge 57.324 passes o el que venen a ser uns 45 Km! (Powered by el meu peaxo de rellotge Garmin)

Desprès d’aterrar a Haneda (羽田) el passat dissabte a les 6:00,  a  vam anar a d’excursió a deixar les maletes al nostre hotel de Tokyo (東京), l’Hotel Vintage de Shinjuku. Situat al barri roig de Kabukicho, ha estat una elecció perfecta per la ubicació i el preu. Com no, habitació minúscula, lavabo prefabricat i amabilitat, molta amabilitat a recepció.
La ruta del primer dia ha estat molt nostàlgica. Un no parar de records m’anaven venint mentres recorriem a peu els carrers de Shinjuku fins arribar a Shibuya passant per Sendagaya,  barri on vaig estar vivint un mes ara farà just un parell d’anys. Com no, parada obligatòria al meu antic pis compartit,  a veure si els 外人 (Gaijins = Giris) de Sakura Houses la segueixen liant igual!
Clarament després de veure els nous cartells de prohibicions varies, 100.000 Yens (728 Euros) per entrar sense ser resident, prohibit aparcar una bici no identificada… cada cop els Gaijins del Sakura Houses i els amics d’aquest… són més famosos al barri. 😉
 
De Sendagaya hem anat chino-chano al barri de Harajuku travessant la famosa i molt transitada Takeshita-dori, carrer típic de botigues frikis on pots trobar qualsevol mena d’andròmina inútil, peròすごい (Sugoi = Increïble). 
Seguidament, Meji dori tot recte fins arribar directes al cor de Shibuya. Allí hem pujat a contemplar les vistes de la ciutat des del preciós edifici del Hikarie. Situat damunt de l’estació de metro de Shibuya, és un edifici d’11 plantes on gratuïtament amb ascensor pots pujar a veure unes bones vistes de tot Shibuya. A dins hem pogut veure una exposició de “Shibuya 2024”, amb una maqueta molt interessant de com quedarà el barri d’aquí uns anys. 

Tot seguit visita al famós punt de trobada preferit de Shibuya, el gosset Hachiko, i com no, al impressionant “scrumble cross”, pas de zebra en forma de “X” que diàriament creuen milers de Japonesos.
Fins aquí, potser eren les 13:00h, supercansat, i amb un jetlag de la ostia vam anar a “picar” una mica de sushi a un restaurant que recordava a la bora d’on estudiava  …. i amb l’empanda, passa el que passa…després de dinar li vaig preguntar a la cambrera si es podia fumar…. “Koko ni suttemoidesuka” va fer una cara rara… es treure el pinganillo de l’orella i va dir.. “Nani” (Com?).  Doncs res que em vaig deixar de ficar el  tabako al davant de la frase “Koko ni tabako suttemoidesuka” i li vaig preguntar.. “Aquí està bé xuparmela?”. Lost in translation, és lo que té que chupar e inal·lar es pronucia igual. Res que no s’arregli amb un somriure, coses que passen. ( I no, no me la va xupar xD )
Després de menjar una mica, vam fer temps pels carrers de Shibuya passant com no per un Book off, famosa tenda d’articles de segona mà, llibres, CD’s, Jocs…etc. I allí ja m’he fet el meu regal d’aniversari… J-Stars Victory VS!!!
 
Un cop fetes les 15:00 i amb un jetlag que ens matava, vam anar fer la migdiada…fins l’hora de sopar. I pensareu, amb lo rebentats que estan del primer dia, soparien i s’anirien a dormir no? Doncs.. clar que no! Sortint del hotel, vam conèixer uns de nois de Málaga ( Com no super-salats) i amb ells vam decidir anar a sopar a una Izakaya.
Després d’experimentar un altre cop el bon menjar de “tapeo” japonès, es van deixar liar ràpid per anar direcció a Ageha, una de les discoteques més grans de Tokyo. Situada a prop d’Odaiba, la illa artificial de Tokyo, amb 6 sales de ball, és una macro-discoteca on pots veure els des-coordinats japoneses ballar techno, electro, House… i bé tot el que els hi fiquin perquè realment ho ballen igual! Tot ho salten!

Passada la nit i fetes les 5:00, i amb alguna que altra copa al cos, vam fer retirada al hotel. Primer dia a Tokyo… done! 😀
Al dia següent, ens quedava tota la zona est de la ciutat per visitar ( Akihabara, Ueno, Asakusa, Ginza), però al ser diumenge, vam decidir anar al parc Yoyogi a veure com els freaks del cosplay i rockabillies es reuneixen per ballar. 

I res, nose com m’ho faig  però un altre cop i no els vaig poder veure! Això si, la nostra sorpresa va ser molt grata al trobar-nos de cap amb un festival! El matsuri del Yosakoi (よさこい). 
Una festa molt concorreguda, on diferents colles competeixen ballant una mena d’interpretació moderna del Awa odori, un ball tradicional d’estiu, amb unes castanyoles i amb música moderna. Veritablement, un ball molt treballat, coreografies mil·limetrades i curiós de veure com joves i gent gran a 30º a la ombra pot arribar a moure així. Res a veure amb els des-cordinats de la nit anterior a la discoteca.
 
Passejant, passejant, ens vam trobar a motiu del Yosakoi un even de “Ramen no Bateru” (Batalla de Ramen). On diferents establiments es batien per a veure qui venia més Ramen. El que vam provar nosaltres… boníssim!!!
Un cop visitada la zona del parc Yoyogi, vam anar a visitar el magnífic Meji Jingu dedicat al emperador Meji. És temple sintoista més important de tot Tokyo i un “must” que s’ha de complir. La passejada cap al temple a través del par et transporta cap a l’era Meji, tot summament cuidat al mil·límetre, espais de pau al cor de la “fast city” de Tokyo. 
I bé, vam anar de nou per Harajuku on vam quedar amb els amics de Malaga i un cop travessada de nou el carrer, vam anar direcció a la ciutat Elèctrica de Akihabara.

Passejada hipnotitzant, sota un marc d’epilèptics centenar de llums de colors fins a trobar-nos amb l’edifici de “Sega World”. Edifici de 7 plantes repletes de vici.  Jocs, jocs, i més jocs. I entre tots… la màquina de les fotos sexys que et fan els ulls grossos… i clar, no ens hem pogut estar de fer-nos un book.

Després d’Akihabara, retrobada amb els Malaguenys a Shunjuku per anar a sopar a una altre Izakaya, aquest cop una de categoria. Sopar, quatre birretes pel barri, un parell de cançons al Karaoke del bar… i a descansar. Tokyo, finiquitada ( De moment )

 

Mata ne!!!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *