Hola a tothom,
Des del tren bala Shinkansen Hikarie 481 direcció a Fukuoka, avui que tinc gairebé més de 8 hores de trajecte des del aeroport de Tokyo Haneda, aprofito per a ficar al dia el blog. Toca explicar el primer dia a Naha després de la tornada a les illes. L’aventura no està acabada ni molt menys, encara em queda una setmaneta ben llarga on comença la meva aventura sol per a les terres del Kyushu. Tot s’ha de dir que tinc el cor encongit després de deixar a mon pare tot sol a Shinagawa rumb a Sapporo… A veure si hi arriba.
Okinawa Honto està relativament ben comunicada amb xarxa d’autobusos. Si bé Naha, la seva capital, compta amb una infinitat d’ells i fins i tot amb un monorail, si voleu visitar la majoria de punts d’interès de l’illa sense estar condicionats a un horari: s’ha de llogar un cotxe. Aquest fet, pot fer-se’t un món ja que com els anglesos, els japonesos condueixen per l’esquerra. Però tranquils, que amb l’ajuda d’un GPS i molta paciència no tindreu cap problema.
Al principi estàvem una mica preocupats. Totes les indicacions i senyals de circulació són en japonès, estops, canvis de sentit.. etc. Però… keep calm and enjoy slow driving! Aquí a la illa, (desconec si es així a tot el Japó) hi ha una limitació de velocitat molt severa. Hem conduit molt tranquils, massa hi tot. Dins de les ciutats el màxim és a 30km/h, per les carreteres “comarcals” de 40km/h a 50km/h i per rematar-ho, per la única autopista que fa un tros d’illa, el màxim és a 80km/h. Sembla mentida que hi hagin aquests límits, però lo més fotut, és que els respecten. El trajecte d’ahir de 117Km ens va portar més de 3h….
I bé, un cop motoritzats, vam començar la nostra ruta per el Minami (Sud) de la illa. Primera parada, Okinawa World.
Okinawa World, és una mena de parc d’atraccions temàtic on pots gaudir d’una manera ràpida i entretinguda d’un resum de la cultura de la gent d’Okinawa. Pots explorar amb unes hores part del seu folklore, la seva biodiversitat, gastronomia i artesania local.
Sense cap mena de dubte el reclam d’Okinawa World son les coves de Gyikusendo que travessen per sota del parc. Amb més de 5km, són les coves naturals més llargues del Japó. De cara al públic hi ha una galeria oberta de 890 metres per on pots passejar bocabadant amb totes les estalactites naturals que s’han creat al llarg del temps. Amb més de 300.000 anys d’antiguitat, el paisatge natural subterrani no és pot perdre.
Un altre punt d’interès del parc, és el Habu Museum, museu dedicat a la raça de serps Habu autòctones. Resulta un museu molt curiós on pots veure infinitat de mostres de serps i taxidèrmies varies que a més d’un posaria la pell de gallina. Cada hora fan un espectacle bastant entretingut de serps, i fins i tot, tenen sales on pots jugar amb aquests animalons.
Com vaig comentar, un dels productes típics d’Okinawa, és el Hanbushi. Un licor en el qual hi fiquen una serp. Doncs bé, en el parc hi ha una mini fàbrica, on pots “gaudir” del procés de producció del licor. Fa una mica d’angúnia, però aquí és un licor molt preuat que diuen que té efectes afrodisíacs. De moment, com que no tinc pas problemes, no l’he tastat pas per si un cas té un efecte rebot….
El parc en sí no és molt gran, però té moltes activitats per a fer, com tallers de ceràmica, d’alfarera i de paper. També compta d’exposicions sobre el Shisa, el gos-tigre guardià icona de la illa i que el pots trobar per totes les cases. La cultura està molt bé, però amb el que hem al·lucinat, ha estat amb les pel·lícules en 4D que hem vist. Que és 4D? Doncs aquí ho expliquen.
Ha estat com ells diuen “すごい！(Sugoi: impressionant). Val la pena pagar per veure les cares de la gent i escoltar-los cridar tota l’estona el “Sugoi”.
Alhora de dinar, hem aprofitat que estàvem allí per anar a un bufet lliure amb una mostra dels plats locals de l’illa. Un cop hem acabat, de cap al Parc del memorial de la Pau.
Amb una paraula: Impactant. El parc és molt ampli i calmat. Es respira molta pau i té petits detalls que et fan reflexionar sobre la desgracia de les guerres. Però, com va poder passar tot allò!?
Okinawa, al ser una pedra angular enmig del pacífic, lamentablement ha patit més d’una guerra al llarg de la seva història. Ha estat entre d’altres, un estat independent, governat per la Xina, administrat per els EE.UU i en l’actualitat forma part del Japó.
El parc commemoratiu de la pau, fa referencia a totes les víctimes d’una guerra, però en especial les que es va cobrar la terrible guerra entre americans i japonesos a finals del març de 1945, l’anomenada “tempesta de ferro”. La guerra va durar uns 90 dies i es va saldar amb més de 200.000 vides humanes. Més d’¼ de la població va morir al camp de batalla i la majoria d’ells eren civils.
El museu, amb l’ajuda d’una audio-guia et fa un recorregut des del origen fins al final del horror de la guerra. Val la pensa anar amb temps per a poder visitar totes les exposicions permanents que hi han. Nosaltres hem anat escopetejats ja que a les 17:00, com a la majoria de punts d’interès, tanquen.
I bé, un cop hem sortit del parc del memorial vam decidir avortar Sefa Utaki (Un dels llocs més sagrats de la illa ) per anar a veure una de les platges pròximes, la platja de Mirabu. La veritat que es molt bonica, però venint de les illes d’Aka i Zamami, ens ha semblat normaleta. Passeig de rigor, quatre selfies i retirada per aparcar el cotxe al hotel.
De moment l’experiència de conducció al Japó ha sortit genial, sense cap accident, ensurt ni rallada al cotxe. I dic de moment ja que a l’excursió del dia següent al Aquari de Churumi, cascades Hiji i Cape Hedo, hem tingut algun que altre ensurt. Però això al pròxim post!
またね！