こんばんは家族！
Des de l’avió direcció a Zurich, he de dir さよなら日本！
El viatge ja s’ha acabat, han estat 35 dies intensos d’aventures on m’ha passat de tot. He conegut a moltíssima gent i he fet molts bons amics que trobaré a faltar. Es una pena, però la realitat m’espera a casa. La vida és dura i els petro-dollars s’acaben… i més al Japó amb el ritme que he portat! ざねんですね！El blog però, encara no ha arribat a la seva fi doncs encara em queden moltes fotografies per compartir i aventures per explicar.
La de avui és la excursió del passat dijous 27 de setembre a Ushiku (牛久) on juntament amb l’Ana Belén van anar a cercar el que és el 大仏 ( Gran buda ) més gran de tot el Japó i de tot el món.
Acabat al 1993, és una de les estàtues més altes del món. Amb un total de 120m d’alçada inclosa la base de 10m i una plataforma de flors de loto de 10m és una autèntica monstruositat de construcció.
Representa el Buda Amitabha i està xapat en bronze. També és conegut com Ushiku Arcadia. Va se construït per a commemorar el naixement de Shinran, el fundador de Jodo Shinshu (净土真宗) o “veritable escola de la terra pura” del budisme.
El gran buda de Ushiku no és molt conegut ja que és relativament nou. No apareix en ninguna guia de viatges de Japó i per accedir-hi no es d’allò més fàcil. Des de l’estació de tren de Ushiku s’ha d’esperar el autobús de la línia 1 que és el que en “teoria” et transporta en més o menys 40 minuts al Gran daibutsu.
Dic en “teoria” ja que al cap de 30 minuts, quan a la fi vam veure el cap del gran buda, el autobús va començar a nombrar que si daibutsu per aquí, que si daibutsu per allà… la qüestió… que vam baixar a una parada que no era.
I res, una hora caminant, veient de lluny el cap del gran buda. Sort que per el camí, ens vam trobar a un noi amb camioneta que després de preguntar-li si anàvem en bona direcció ens va acompanyar amb camioneta Visca la amabilitat local de Ushikunencs!
Un cop vam arribar, vam poder sentir de més a prop el que ja anàvem sentint: El immens efecte hipnòtic de la mirada del buda. I no és per menys doncs amb un total de 120m d’altura fa tres vegades l’estàtua de la llibertat. Una colossal obra de transmissió de pau.
El tiquet de l’entrada de 800円 ( ~8 € ) permet l’entrada al interior del mateix buda. És una mena de museu santurari amb diferents plantes molt interessants. Dividit en quatre nivell vam poder gaudir de:
– Nivell 1: llum infinita i vida infinita. És el vestíbul del primer pis on després d’una breu introducció en Japonès es tanquen les llums i pots entrar a la sala que està totalment a les fosques. Una música new age flota des de la foscor cap a tu, i al ben mig de la sala un raig de llum il·lumina una imatge de buda. Després d’agafar el ascensor, és puja al nivell dos.
– Nivell 2 ( a 10 m). Mon de la gratitud i del agraïdament. Dedicat al estudi de les escriptures. Es pot trobar una enorme sala circular de meditació i un museu dedicat a la construcció del daibutsu.
– Nivell 3: ( de 20 a 30.0 m) Mon del Santuari de Loto. Es poden trobar ni més ni menys que 3.000 estàtues d’or de Buda.
– Nivell 4 (de 80 a 85 m), Sala del Mont Gradhrakuta : Sala mirador des de la que es pot gaudir d’unes bones vistes panoràmiques on es poden observar els jardins de flors i un petit parc d’animals que es troba al interior del recinte.
Si voleu gaudir d’un dia de relax allunats de la jungla urbana, a només una hora de Tokyo, podeu trobar aquest gran buda. Val la pena perdes pels poblets de Japó amb rutes si més no alternatives. L’excursió la veritat que val la pena, no és la típica que pots trobar a les guies com he comentat, per tant no està gens guirificada. 100% recomanable!
La pròxima entrada… bye bye Sakura Houses.
またね!
