おはようみんあさん！久しぶりだね。
Des del tren “Super Hakucho Express” direcció al Hokkaido (北海道), escric aquestes línies recordant com amb més de 34 hores sense dormir i amb tot el cansament acumulat de l’ascens al Mont Fuji (富士山), vàrem continuar la maratoniana jornada del passat “dimarts-mecres” des de les faldes de la muntanya sagrada fins al nostre següent objectiu, la gran ciutat d’Osaka (大阪).
Osaka, actualment és la 3ª ciutat més gran del Japó, per darrera de Yokohama, amb 2,7 millons d’habitants. Considerada per molts la co-capital del país, tenen fins i tot un dialecte propi, el Osaka-ben(大阪弁). Actualment es consagra com un dels ports i ciutats industrials de referència al Japó. Estratègicament ubicada al mapa, fa de pont des de Shin-Osaka(新大阪) entre les principals ciutats i punts d’interès de la zona com Kyoto (京都) a 15 mins, Kobe (古部) a 40 mins o Hiroshima (広島) a 1h 30mins.
Realment els habitants d’Osaka estan fets d’una altra pasta. Quan arribes, el primer que et sorprèn és l’ambient del metro. Res a veure amb els avorrits i somnífers ambients del metro de Tokyo. La gent parla, riu i….està desperta!
Entre Osaka i Tokyo, existeix una mena de rivalitat no escrita. Segons la meva professora de Japonès, la Fumie-sensei (de Chiba, aprop de Tokyo), no et fiis mai d’un d’Osaka, tot el dia estan pensant en fer diners i només et volen per a fer negocis! Això es un Tarragona-Reus a la Japonesa.
Un cop a vam arribar al barri de Namba, vam anar directes al nostre hotel “First Cabin”. Aquest cop volíem provar una nova modalitat d’allotjament “barat” que s’està fent famosa al Japó, el hotel cabina. Amb totes les comoditats d’un hotel càpsula, però habitacions del tamany d’una cabina. De moment, és el lloc on he dormit més bé de tot el viatge. S’ha de dir que la Cabina es tanca amb una cortina i no hi ha clau, però té uns lockers a l’interior per guardar les coses de valor. Al ser un clúster de cabines, s’escolta bastant als veïns.. però bé, com que sóc de bon dormir i bon roncar… el lloc és perfecte. Llit de matrimoni doble, banys tipus onsen i totes les facilitats d’un hotel de primera.
Com comprendreu, sense dormir i havent pujat al Fuji la nit anterior, el cos no responia. Per tant, vam sacrificar la visita diürna a la ciutat per poder descansar unes hores al hotel fins a l’hora de sopar.
Un cop “recarregats” ( Estàvem morts encara, vam dormir unes 5 hores… ) vam decidir anar a sopar i fer una volta per la zona de Namba. El Minami (南 – Sud) d’Osaka és considerat el centre de les atraccions turístiques de la ciutat, i Dotombori el barri que teníem just al costat del Hotel, és un símbol del “landscape” d’Osaka. En aquest barri va néixer la cultura Kuidaore (食い倒れ – Menja fins a rebentar), per tant era d’esperar que la zona estigués tan plena de restaurants i bars de copes.
Un gran barri per anar a entrapar alguna cosa per agafar forces. El plat regional escollit aquest cop va ser el Okonomiyaki (お好み焼き), una mena de truita amb col feta a la planxa que se li fica tota mena de “toppings” com carn de porc, pollastre, calamars o bé fruits de mar. Tot li queda bé la veritat, i sobretot quan al acabar de fer-se la pinten amb una salsa dolça especial que està per llepar-se els dits. Si aneu a Osaka juntament és un plat a provar…boníssim i baratíssim!
Després de sopar, volta de rigor pel barri i a dormir… no podíem amb la nostra ànima.
A la matinada següent amb unes agulletes considerables, vam decidir sacrificar a Kyoto per a poder gaudir a fons d’Osaka. Per tant, un cop esmorzats vam anar de cap a veure la icona més representativa de la ciutat, el castell d’Osaka.
A l’est d’Osaka es troba el Ōsaka-jō (大阪城), un dels castells més famosos de tot el país. El castell està ubicat dins del parc públic Ōsaka-jō kōen (大阪城公園) d’aproximadament un quilòmetre quadrat. El castell construït en dues plataformes, té unes grans muralles i l’envolta un pou d’aigua. El complex, com la majoria de parcs de Japó, està cuidat al detall. A la primavera per el Hanami (花見 – Floració de la flor dels cireres, la Sakura) és una zona molt popular per anar a fer pícnics a la japonesa ja que conté centenars de cireres. La veritat que es una instantània molt bonica d’Osaka i val la pena passar matí pels seus jardins.
L’interior del castell consta de 8 pisos amb diferents exposicions que mostren la història i l’evolució d’aquest. Des de la octava planta, es pot gaudir d’una vista 360º de la ciutat espectacular.
Un cop visitat el castell, vam decidir anar a menjar alguna cosa per la zona. Aquest cop el plat escollit va ser un suculent ramen. Aquí al Japó en qualsevol lloc menges com un bacó per quatre duros.
Osaka és una ciutat travessada per diferents rius i canals, per tant, una bona manera d’explorar la ciutat és en vaixell. Vam decidir agafar un tour d’una horeta per passejar entre els rius Okawa i Ajigawa. Una manera genial de poder seguir fent el guiri, però descansant una mica.
Com a curiositat, vam riure força al veure que el vaixell que vam agafar era retràctil. Quan travessàvem els ponts, el sostre baixava. I direu, que útil no? Doncs, la veritat que no vam veure cap pont tant baix com per necessitar encongir-nos més… aquests Japos són uns exagerats!
Després del tour, vam anar directes a visitar la zona Kita (北 – Nord) d’Osaka. Vàrem visitar bàsicament el barri d’Umeda(梅田), porta d’entrada a la ciutat Osaka amb els seus espectaculars edificis, i tot seguit de cap al barri roig de Doyamacho ((度山町) fent parada per sopar a una Izakaya (居酒屋) les tabernes típiques japoneses que tant ens agraden.
Un cop sopats, bomba de fum i retirada al hotel a descansar. Fins aquí la ruta per Osaka!
El dia següent en esperava la nostra següent aventura: Visita al cementiri sagrat d’Okunoin en el mont Koya i allotjament en un temple Budista… すごい！
またね!