Hola a tothom,

Cada cop queda menys per el dia de retorn cap a les terres del pa amb tomàquet que tant desitgem, ara bé, encara ens queda per a comentar dues jugades. La fantàstica visita a la Illa de Miyajima des de Hiroshima i la visita matinal al dia següent al castell de Himeji.

Com ja havíem comentat, el mateix dia de visita per Hiroshima vam fer cap a Miyajima. A només mitja hora en tren i posterior transbord amb vaixell, és gairebé una visita obligada per a gaudir d’uns atractius paisatges.

Miyajima, literalment significa “Illa santuari” ja que fa més de 1.500 anys que la Illa és sagrada. Ja des de la distància, en el vaixell vam poder apreciar el seu famós símbol sintoista, com si flotés entre les aigües una grandiosa porta torii vermella símbol tan representatiu del Japó com el mateix Fuji-Yama.

Arribats a la illa, vam intentar veure els seus punts d’interès més significatius, per tant ens vam dirigir directes a visitar la gran porta torii. La ïlla té gairebé 30 Km. de perímetre per on, com a Nara, vaguen a la seva pròpia voluntat moltíssims cérvols. Un cop arribats a la porta torii que degut a la hora, era accessible caminant per la sorra ja que la marea estava baixa, hem visitat “d’estrangis” el santuari de Itsukusima-jinja. Dic “d’estrangis” ja que no ens vam adonar que ens vam colar fins al arribar al final del recorregut. Per no pagar un dia tampoc passar res.

Aquest santuari, dedicat a tres divinitats del mar filles del deu sintoista Susan-o data de 593, té el privilegi de estar enfocat cap al mar a només 160m de la porta torii, tenint unes vistes excepcionals.

I bé un cop visitat el temple, vam acabar de donar un tomb a la Illa passant per la pagoda de Daigan-ji que impressiona de lo bonica que és i acabant de veure les tendes del poble. Com a nota curiosa l’article més famós de la illa, és el “shakushi” una pala da fusta de bambú que serveix per a remoure l’arròs que es diu que va ser inventada aquí per un sacerdot i que la pots trobar per a tot arreu en les tendes de regals.

L’endemà abans de fer parada final a Tokyo, vam passar per Himeji. Aquesta ciutat, guarda una de les fortaleses més boniques i ben conservades de Japó. Si bé durant la segona guerra mundial va patir forts bombardejos, gairebé és un miracle que el preciós castell patrimoni de la humanitat no sofrís cap atac.

La veritat que impressiona la immensitat d’aquest, la única pega que hem trobat és que estan fent obres a una de les façanes del castell, i no és possible visitar la torre principal. Tot i així és molt agradable passar un matí passejant per dintre del complexa del castell per retrocedir a la època de les famílies nobles de samurais.

Al sortir del complexa, ens han parat uns escolars per a fer-nos unes preguntes i fotos amb ells, per algun tema escolar (segur que era classe d’anglès). El nen que m’ha fet les preguntes des d’aquí espero li foti canya al anglès ja que… pronuciació aquesta gent en general un zero degut a que els hi falta la meitat de sons. Per cert, oficialment sóc Maruku.

I quan ens pensàvem que la visita per Himeji havia acabat, per sorpresa abans d’arribar a l’estació, hem entrat a una botiga on hi havia una exposició de armadures samurais on els hi hem caigut bé i hem estat el centre d’atenció una bona estona on ens han disfressat a voluntat, molt divertit.

I ara si que ja hem agafat el tren bala el Shinkansen i directes cap a Tokyo on passarem les dues últimes nits. Això ja té cada vegada més gust a acomiadament, però bé tot lo bo s’acaba.

Gràcies a tots i totes els que ens heu anat seguint, la veritat que sense vosaltres aquests posts no tindrien cap sentit. Aquesta mena de diari del viatge ha estat la manera que hem tingut d’intentar apropar-vos i transmetre les nostres sensacions d’aquest país tan curiós, ple de contrastos. Esperem que us hagi agradat llegir-lo tant com a nosaltres fer-lo!

Fins aviat!