Hola a tothom,

Avui com ja havíem comentat estem a Hiroshima. Després de tot el dia de visita ara ja més recuperats, des d’aquí i amb aquest post volem transmetre tot el que hem viscut. La veritat que el matí d’avui ha estat especial ple de sensacions i emocions ja que Hiroshima actualment ciutat de la pau, ha viscut un dels horrors de la guerra més grans del món.

Per a entrar en situació de com va anar la història i no ficar ni bons ni dolents ja que en una guerra no hi guanya ningú, comentarem el per que del que va succeir el fatídic 6 d’agost del 1945 a les 8:15 del matí dia en que el “little boy” va caure a Hiroshima.

En el 1936, el Japó va firmar el pacte d’aliança amb la Itàlia feixista de Mussolini i la Alemanya Nazi de Hitler. Durant la seva època d’expansió i de conquestes, les seves agressions contínues a la Xina van arribar al punt culminant on al 1937 van prendre la ciutat de Nanking masacran més de 200.000 civils. Davant aquestes agressions a Xina, els E.U.A van reaccionar deixant de proporcionar subministres de matèries primes, congelant els actius japonesos en el seu territori i embargant-lis el petroli, per lo que Japó es va alçar contra els E.U.A atacant Perl Harbor per sorpresa el 7 de desembre de 1941 entrant així amb guerra amb els E.U.A. Des de Saipam, una illa del Pacífic, els E.U.A van establir la seva base des d’on del març a l’agost del 1945 van bombardejar Japó tàcticament des del aire cobrant-se gairebé més de 2 Milions de morts i 13 Milions de desplaçats, fent que Japó una setmana després de la bomba nuclear de Nagasaki es rendís davant del general Douglas MacAthur.

I bé entrats en situació, un cop arribats a Hiroshima, hem anat directes a veure el Parc commemoratiu de la Pau el Heiwa Kinen-koen on hem contemplat atònits el Genbaku Domu, un edifici de la època que es manté tal com va quedar després de l’explosió de la bomba nuclear que es va cobrar més de 150.000 vides de civils (més de la meitat instantàniament i sense contar les persones amb seqüeles psicològiques i físiques desprès de rebre la forta descàrrega de radiació), per tal d’advertir a les generacions presents i futures del desastre de la guerra.

En aquest parc per suposat patrimoni de la humanitat, es troba la flama de la Pau la qual cremarà indefinidament fins que la última arma nuclear no sigui destruïda.

També en el parc hem vist el monument infantil de la Pau ple de guirnaldes de paper portades per tots els escolars de Japó, per tal de desitjar la Pau al món. Aquesta iniciativa de fer guirnaldes i majormet grulles de paper, a posteriori ens han explicat que és degut a que una nena petita, Sadako Sasaki si crec recordar bé, com a moltes de les generacions posteriors al atac nuclear, va patir greus alteracions genètiques i va contreure una leucèmia. Sadako cada dia des del hospital feia una grulla de paper amb l’esperança de recuperarse aviat, tot i així com moltíssima gent, va morir.

Fins aquí la visita ha estat bonica, com sempre un bon dia, però lo realment “dur”, ha estat al entrar al Museu Commemoratiu de la Pau el Heiwa Kinen Shiryokan. Personalment jo m’he emocionat en diversos moments ja que en tota la visita teníem una àudio guia que des d’aquí felicitem al locutor ja que ha estat capaç de transmetre molt bé totes les històries d’aquell fatídic 6 d’agost de 1945.

En aquest museu hem trobat maquetes detallades del abans i el després de l’explosió Nuclear, fotografies veritablement esgarrifoses, objectes personals de molts dels caiguts, explicacions globals del tema Nuclear així com un cúmul de sensacions que et fan veure com es de fotuda una guerra, ja que sempre reben els més dèbils i en aquest cas els pobres ciutadans de Hiroshima.

Cal comentar que tot el tema de la bomba nuclear es tracta amb molta duresa, però no s’ha denotat ni un moment ràbia ni mala sang contra el poble americà, tot el contrari volen fer d’aquest fet un exemple per a que mai més es torni a donar el cas d’un atac nuclear.

I bé amb aquesta visita hem estat tot el matí per lo que després de dinar hem seguit la ruta i ens hem arribat a la ïlla de Miyajima, però aquest post juntament amb el de demà del castell de Himeji els reunirem en un.

Per avui ja n’hi ha prou, ara des del hotel de Tokyo ( els posts els fem amb un dia de diferència) on ja hi estem per passar les dues últimes nits ens prendrem en calma el temps que ens queda i aprofitarem aquests últims moments per aquí per enllestir les compres i visitar allò que a cadascú ens ha fet o en faria gràcia veure.

Fins aviat!