Hola a tothom!

Aquest d’avui és l’últim post que escriurem des de Kyoto, poc a poc anem arribant al final de la nostra història i com vam comentar, avui hem fet un “free style” i cadascú per la seva banda al matí ha anat a visitar les coses que més gràcia li han fet.

Primerament explicaré el matí del Sr.Ramon que un cop ben esmorzat s’ha dirigit a fer la seva santa creuada per veure els temples més significatius a Tokyo. Primerament directe al Ginkaku-ji o pavelló platejat.

Construït al 1482, es va fer amb el propòsit de convertir-se en un luxós “retiro campestre” de Ashikaga Yoshimasa, pensava recobrir-lo de pa de plata, però el pressupost es va acabar i no es va arribar a recobrir mai. Aquest temple, queda a dalt d’un turó d’on es poden gaudir d’unes magnífiques vistes a tot Kyoto. La veritat com podeu veure és preciós, envoltat d’un jardí meravellós.

Desprès seguin la ruta dels temples, toca anar al Santuari de Heian-Jingu. Construït el 1895, per celebrar els 1100 anys de la fundació de la ciutat. Es una reproducció a 2/3 del Palau Imperial del període Heian.

Seguint fent la ruta (vist des-de ara és molt bonic, en directe.. cau foc i estem a uns 36 graus…buff) ha arribat al temple de Shoren-in. El més fluixet del dia, notable per les seves pintures del segle XVII i un jardí paisatgista.

I l’últim del dia. Probablement un dels millors Temples, el Chion-in.
Un del més grans del país, seu de l’escola de Jodo fundada el 1170, segueix sent en l’actualitat una de les escoles budistes més importants de Japó.

Ja per a rematar el matí, deixant de banda els temples, toca passejar per els barris de Gion i Pontocho per tal de veure la moguda del matí ja que la transformació en el bon ambientillo al estil Japonès que es crea a la nit ja l’hem vist.

I aquí comença el meu matí, més relaxat la veritat però tot i així molt molt interessant, ja que un cop ben esmorzat m’he dirigit directe a trobar-me amb el Museu Internacional del Manga de Kyoto.

Aquest museu, obert des del 2006, és el primer museu global sobre el manga amb centre d’investigació pròpi dedicat a aquesta part tant important de la cultura Japonesa. Si bé hi han diferents iniciatives privades com la Biblioteca del Manga Contemporani de Tokyo o museus dedicats a la figura del mangaka aquest és únic en la seva representació global sobre el tema.

M’ha impressionat la quantitat i qualitat en que es troben tots els diferents mangues. En tot el recinte pots anar llegint lliurement tots els mangues que vulguis, si saps japonés millor que millor, però tot i així hi ha una secció de mangues internacionals ( Si aneu i us trobeu dins de la secció magues espanyols, Bola de drac en català, aneu a dir-li a la senyora del museu més propera com he fet jo que el Català no és espanyol…els hi perdonaré per que la visita m’ha encantat, però ens hem de fer notar!)

I bé com us explicava, el museu a part de tenir el seu famós mur del manga d’on de la A (あ) a la WA(わ) et pots perdre en la lectura, consta de tres plantes diferents, dues dedicades al manga juvenil (Kodomo, dirigit a nens petits, Shōnen, dirigit a nois adolescents i Shōjo, dirigit a noies adolescents) i la tercera ja per a adults (Seinen i Josei manga dirigit a homes i dones majors d’edat) i us podeu imaginar les joies que pots trobar. També hi han recintes per visualitzar exposicions de “making of” de diferents mangues, un racó on s’expliquen les tècniques per a crear-los, el mur del temps on veus com del 1945 a l’actualitat ha evolucionat el manga i una infinitat de coses curioses, molt aconsellable agafar un matí per a poder relaxar-se i sortir a la terraça amb un bon llibre a les mans.

Però bé, com que sóc guiri i ja tinc el xip de visitar més i més, com que estava a la bora dels Jardins Imperials de Kyoto m’he decidit a ple sol matador anar-los a veure. La veritat que no m’han agradat massa, serà per que no he pogut anar a veure la joia que contenen que és el Palau Imperial, però és que.. s’ha de demanar per escrit permís en la oficina de turisme de Kyoto i normalment tarda un dia en acceptar-te. Així que sentin-ho molt m’he passejat per aquesta mena de parc de la ciutadella però 10 vegades més gran, i retirada cap al barri de Gion per a donar un últim tomb.

Finalitzat el recorregut avui ens ho hem prés amb calma, un cop retrobats, hem dinat, hem reposat i per la nit hem anat a donar un tomb per el barri, creiem que la feina aquí Kyoto ja esta més que feta. La nostra pròxima parada es Hiroshima la ciutat mundial de la Pau. Ara a dormir, i demà…més!

Bona nit!