Konichiwa!

L’excursió d’avui la hem centrat en visitar les rodalies de Kyoto, concretament hem anat a parar a una de les visites obligatòries, la ciutat de Nara i a una molt recomanable visita a Inari.

Nara, és una ciutat relativament petita i molt pausada. Antigament va ser una gran capital seu del budisme i actualment després de diferents desastres naturals e incendis encara hi queden nombrosos temples i punts d’interès històrics declarats patrimoni de la humanitat.

Només arribar, hem agafat un autobús i hem fet cap al parc de Nara-koen. Impressionat. Només cal donar xifres per a veure la enormitat d’aquest. Amb més de 500 hectàrees és el parc urbà més gran del Japó. Com veureu per les fotografies, en el parc deambulen més de 1500 cérvols que fan i desfan el que volen.És dit que els cérvols van arribar a la zona abans que els propis Japonesos creuant ponts de terra continentals durant la era glacial. Missatgers divins segons els sintoistes, han vagat per la zona durant segles.

La majoria d’aquests cérvols són bastant dòcils i estan a la guait vigilant quin guiri els hi compra menjar per a llançar-se tots en bandada a per ell. Realment graciós veure als guiris abordats per els cérvols (nosaltres inclosos).

I bé, passejant passejant per el parc, hem arribat al nostre focus d’interès d’avui, el ENORME daibutsus, i dic enorme ja que aquest si, és la major escultura de bronze del món. Construït el 752 i recontruït posteriorment, fa 15 metres d’alçada sense el pedestal i pesa més de 200 tones, colossal. També cal parlar del temple que el conté, el Todaji-ji que impressiona per la seva gran dimensió, amb més de 48 metres d’altura és un dels edificis de fusta més imponents del món, i ho ha de ser per a poder allotjar al gran buda al seu interior.

Un cop visitat hem decidit donar un tomb per el parc de Nara on repartits també es troben diferents temples sintoistes i budistes. Aquí aixeques una pedra i et surt un temple, és un no parar. Aquest cop, hem fet cap al temple de Nigatsudo on hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars de tota la ciutat un cop aconseguit arribar després de pujar a ple sol unes quantes escales. I com tot, el que puja, baixa. Així doncs hem anat retirant-nos per anar a fer la següent visita al poble de Inari.

Del Budisme, al Sintoisme, Inari. Encara que en tot el país hi ha uns 40,000 santuaris sintoistes dedicats a la divinitat Inari, aquest és el principal. Situat en la muntanya de Inari (Us podeu imaginar que el recorregut és de pujada..) el recinte cobreix una àmplia zona per on passejant passejant vas passant per nombroses portes torii vermelles que són regals dels devots. La veritat que és una visita extraordinària, passejar envoltat d’aquestes portes envoltat de naturalesa i a plena muntanya fan aquesta visita especial, molt recomanable.

I bé ja cap a la tarda hem retornat cap a Kyoto on un cop al hotel hem descansat una mica i hem anat a sopar alguna cosa per el barri de Gion. Avui ens hem pegat una bona caminada un altre cop i estem bastant cansats, per tant no hi ha sortida nocturna, a dormir que demà…. descansem l’un del altre i pel matí cadascú anirà a veure el que més li agrada. Mr. Ramon temples i més temples. Jo per altra banda…. al Museu Internacional del Manga i als jardins Imperials!

Fins demà!