こんにちはみんあさん！

Avui toca explicar el viatge cap a la regió del mont Hakone, on novament he pogut experimentar l’essència del  Japó rural i tradicional.  A només una hora i mitja de Tokyo i a pocs quilòmetres del nostre següent objectiu, el mont Fuji, es troba la regió del Mont Hakone. 

Parada indispensable si voleu gaudir d’una nit de relaxant en un excel·lent Ryokan ( Hotel tradicional d’estil Japonès ) que albergui Onsens naturals (manantials d’aigües termals molt apreciades pels japonesos). Hem pogut apreciar que la zona té un gran atractiu local i rarament ens hem creuat amb algun guiri. Els Japonesos son molt de fer país, i la zona, molt apreciada per els seus excel·lents Onsens és una mena de ruta Spa.

Des de Shinjuku, aprofitat el “JR Pass” hem anat direcció a Odawara on hem comprat el “Hakone free pass”, un bitllet que permet transports il·limitats per la zona del Mont Hakone. Molt convenient si penseu passar un parell de dies a la zona ja que amb ell, pots agafar la majoria de transports: Trens, autobusos, telefèric i fins i tot un vaixell pirata per fer tour per el llac Ashi.

Un cop a Odawara, hem anat directes a Gora, poblet on teníem reservada una nit al Hotel Merveille. Estratègicament situat, Gora ens ha fet de pont per a poder fer un tomb complert a tota la regió. Com ja sabíem, la zona es bastant escarpada, per tant, a fer cul s’ha dit ja que tot està costa amunt, i el nostre Hotel, com no, estava a dalt del poble. Quan  pujàvem a buscar l’hotel, ja havia localitzat un restaurant de Tonkatsu que tenia una pinta extraordinària, i allí hem anat a dinar. Sorpresa quan he descobert el millor Tonkatsu que mai he provat. Realment hem gaudit moltíssim, boníssim.

Un cop dinats, a fer ruta! Situat entre Togendai i Gora, es troba una increïble vall volcànica, Owakudani. Després d’agafar un tren cremallera des de  Gora, parant al Mont Soun, vàrem accedir al mont d’Owakudani mitjançant el telefèric.

Les vistes segurament son increïbles, però justament ens ha fer bastanta boira i no hem pogut apreciar el paisatge..残念ですね. Un cop arribats a l’estació d’Owakudani, el que notes primer és la forta olor a sofre que tira enrere. L’atractiu principal són els famosos “Kuro tamago” ( Ous negres ). Bullits amb l’aigua sulfurosa, tenen aquest color negre tant característic.

Diuen que cada Kuro Tamago que et menges, et dona 7 anys més de vida. Jo per si un cas he comprat mitja dotzena! La veritat que estan ben bons, tenen un regustet a no se ben bé que, però bé, són ous bullits de tota la vida.

Un cop visitada la zona, de tornada a Gora hem parat al Mont Soun, per apreciar les vistes de la zona. Ara si que la boira havia marxat…unes vistes espectaculars!!! 😀

I bé, entre que vam arribar tard i que estàvem cansats, vam decidir passar la tarda  al hotel que sorprenentment, té la habitació més gran que he vist aquí al Japó.

L’hotel, com no, tenia Onsen i clar, després de caminar tant aquest dies, necessitàvem un bany terapèutic! Com trobava a faltar els Onsens.. 気持ちいい!!! Un cop relaxats, sopar i a dormir que el dia següent… va ser llarg, molt llarg.

A l’endemà la ruta va començar tot just fent el check out del hotel i entrapant un bon esmorzar Japonès.

Aquest cop, vam agafar un autobús de Gora directes a Hakone no Machi, la ciutat de Hakone. Situada al costat del llac Ashi, és una bonica excursió d’un dia on pots gaudir si fa bon temps d’una instantània del mont reflexat al llac. A nosaltres ens ha continuat fent boira, però res ens ha impedit gaudir d’una tranquil·la passejada per la zona.

Com no, hem aprofitat el “Hakone free pass” i hem agafar el vaixell pirata que et dona un tomb pel llac. Molt recomanable per a descansar una mica i gaudir d’unes bones vistes a sobre el mar. Al vaixell hem conegut una família Japonesa molt simpàtica que estava de vacances. Després de parlar una mica, m’han preguntat… “Quans dies de vacances tens al teu país?” I jo.. doncs bé ara faré 3 setmanes seguides, però en tinc unes 5. El pare, Daisuke, m’ha dit tot resignat… “Increible! Aquest any faré 3 dies!”….. Per flipar.

La ruta l’hem fet “one way” parant a Togendai, l’altre punta del llac. D’allí, hem agafat novament el telefèric, passant per Owakudani fins arribar a Gora. I bé, fins aquí aquest post. L’aventura cap al mont Fuji acabava de començar.