皆さんおはようございます!。(Minasan Ohaiougozaimasu! – Bon dia a tots!)

L’aventura ja ha començat de nou!

Amb una mica de jet lag, sobre les 11:00h de matí he arribat al Aeroport de Haneda.

Molt convenient per els que vulguin aprofitar el temps, en només 40’ minuts et pots plantar al cor de Tokyo.

El meu cor i primera base del viatge ha estat el barri de Shinjuku i més concretament el seu districte roig, el famós Kabukicho.

Aquest cop torno a la cadena d’hotels japonesos APA, anant al APA Hotel Shinjuku Kabukisho Tower. La veritat que està molt bé qualitat-preu-situació per ser Shinjuku ( 1.000 ¥  – 83€ nit ), habitacions petites com en tot Tokyo, però amb tots els serveis d’un magnífic hotel i amb un 温泉 (Onsen  - Bany públic japonès) increïble a la planta 28 amb vistes a tot Tokyo.

Un cop recuperat amb bon bany, parada a dinar. Aquí no em salto ningun àpat, ja que hi han masses coses bones a tastar i només tinc un estomac…

Avui he començat pel plat per excel·lència Japonès… 寿司(すし) (O-Sushi – Sushi )

Després ja he començat l’excursió en cerca d’uns amics que justament en coincidit en dates a Tokyo, en Ben, la Mady i el seu germà en Ramy. El món es molt petit i com que hem celebrat amb una primera nit #quenoserespiremiseria style 😉

Shinjuku Omoide Yokochoz

Un cop junts, hem anat de cap al festival Bunkyo Ume Matsuri. Festival que fan al del 7 de Febrer al 7 de Març al temple de Yushima Tenjin per tal de contemplar la floració dels meravellosos pruners que té el temple. Aquí al japó els hi encanta el 花見 (Hanami – Tradició japonesa de contemplar les flors). El Hanami més famós és cap a l’Abril amb la floració dels cireres o 桜 (Sakura – Flor de cirerer). El cas es que els pruners també son molt berenats i fan una flor primer blanca i després rosada semblant a la del cirerer. Els japonesos els hi encanten les prunes, i sobre tot les prunes seques amargues, les Umeboshi.

Nota friki: el  Superman de l’Arare a Dr. Slump en Suprunaman, és un clar exemple del amor del Japonesos a les prunes seques. “En Superman menja prunes!”.

Sortint d’allí i per proximitat hem baixat fent un passeig fins Akihabara, o més coneguda com la ciutat elèctrica. Milers i milers de tendes de manga, figures, electrònica en general omplen els carrers. Aquí és on si veniu a Tokyo i sou Otakus, Gamers o curiosos en general trobareu el que buscareu. Veníem amb el karma bastant calmat del temple, Akihabara ens ha rebentat el cap amb el soroll estrident de totes les tendes i sales de jocs.

Següent destí, l’obligatòria parada al barri de Shibuya, el districte de moda entre els joves. Primer de tot hem anat a saludar a Hachiko, el gos akita més famós del Japó! Passejada per el Scrumble cross, icona de la zona i de cap alカラオケ! (Karaoke!)

Si aneu al Japó, apreneu-vos bé con s’escriu カラオケ (Karaoke), al·lucinareu amb la infinitats de カラオケ館 (Local de Karaoke) que hi han per tot Japó. Aquí els Karaokes no són com els nostres, oberts i cantant al públic. Aquí son cabines que la gent canta en petit comitè. Hi ha Karaokes temàtics, en molts et pots disfressar i gairebé sempre pots agafar maraques i panderetes per animar la festa.

Naltros ho hem donat tot durant dos hores, aprofitant que hem fet el 飲み放題 ( Nomihoudai – Tot el que puguis beure ). Podeu gaudir dels nostres galls a màxima potencia! 😉

Un cop ben descansats de cridar amb el jetlag, sabent que l’últim tren passa a les 24:00h…..cap a casa que l’aventura no ha fet més que començar!!

またね！(Mata ne – Fins Aviat! )