Ja som per aquí un altre cop! Ja una mica més adaptats després del terrible jet lag que vam patir ahir. Avui explicarem l’aventureta de Nikko i del barri de Shibuya.
Després d’un bon esmorzaret al hotel, hem agafat un tren cap a Nikko, que està a només a 128Km de la capital per tal de retrobar-nos amb la essència del Japó imperial de la època veient diferents temples que són patrimoni de la humanitat.

Un cop vam arribat a Nikko hem pujat a peu tot el Poblet ja que no ens hem entès amb els autobusos (Aquí si no saps Japonès vas llest ja que no tot esta traduït al Anglès ni molt menys tothom el parla!).


La veritat que estem caminant com a jabatos i tenim ja la sola del peu ben cremada. Des d’aquí volem saludar a tots els homes del temps que vam preveure que plouria aquests dies… de moment solarro i del sufocant ja que aquí hi ha una humitat molt gran.
Caminant caminant hem arribat al principi del parc nacional de Nikko on hem trobat el magnífic pont sagrat de Shinkyo datat del 1939.


D’aquí comença la nostra visita al parc on hem gaudit d’una bona caminada muntanya amunt envoltats de secuollas increïbles fins arribar al temple de Rinno-ji.


Un cop comprada L’entrada per tot el recinte (Aqué es paga TOT el que vols veure, és més cada temple els autòctons per resar davant del buda, cremar encens o penjar una pregaria…paguen cada cop per picar dos cops de mans i fer una petita pregària).

Aquí hem pogut veure el Santibudi, un magnífic temple que tres enormes budes que representen a una mare, un pare i un fill. una mica especials tot s’ha de dir ja que el fill té cara de dimoni, la mare sembla un home i el pare té 100 braços que aguanten tota mena de coses! Seguidament, el meravellós temple de Rinno-ji i diversos temples que de veritat t’impressionen per lo ben conservats que estan i la màgia que desprenen.






Hem de comentar que d’aquest parc i de més concretament la façana d’un templet són els característics tres micos de Nikko que es tapen les orelles, boca i ulls respectivament (Veure, escoltar i callar).


Com podeu anar veient per les fotografies el recorregut que vam fer es realment increïble i val molt la pena passar el dia per aquí Nikko ja que tot aquest complexa et transporta a una altra època. Així doncs hem visitat, visitat i visitat… fins que un cop tot vist hem anat a dinar a Nikko un bon plat de Ramen!

Ben dinats i amb tota la tarda per davant hem tornat a Tokyo per visitar un dels barris més emblemàtics, Shibuya-ku ( No confondre amb Shibuya) Aquest es és barri central, una àmplia zona comercial plena de tendes de totes les marques, fins i tot un Zara ens hem trobat! Aquí hem anat una mica de Shopping per veure els “modelitos” dels Japonesos. Sortint de la Estació de Shibuya hem anat a parar amb l’encreuament més emblemàtic de Tokyo on passen MOLTÍSSIMES persones alhora cada cop que es fica en verd el semàfor.

I de tenda en tenda hem obert la gana per acabar en un restaurant de sushi giratori en ens hem afartat per no mes de 10 Euros per cap. Aquí de moment el que hem vist és que el menjar és relativament “barat” ara… una birra…casi et costa com tot el sopar!!

I res, després de sopar retirada cap a Ikebukuro, que demà tocarà Kamamura, la ciutat dels temples!

Bona nit/dia 😉